pujar, ascendir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

enfilar-se, pujar. escalar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. pujar(->) muntar escalar, ascendir en un lloc per mitjà d'escales llevadisses i, per anal., de qualsevol mitjà i àdhuc a peu. Escalar una muntanya. enfilar-se enlairar-se 2 v. tr. Donar un ascens. promoure. Fou promogut a la dignitat cardenalícia. elevar. Ha [...]

1 saltejar, assaltar per robar. escalaro donar l'escalada. Escalar una fortalesa. Donar l'escalada als murs de la ciutat assetjada. atacar. 2 envair. 3 Fig. acudir-se, sobrevenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. Anar de baix a dalt. muntar. Muntar al campanar. Muntar a cavall. ascendir escalar enfilar-se(->) enlairar-se(->) encelar-se, pujar-se'n al cel o pujar cel amunt. empenyalar-se, pujar per penyals. enrocar-se(per les roques) enramar-se(per les rames) branquejar, íd. embrancar-se [...]

ermita sembla un niu d'àligues, però de fet és molt accessible (Ant. Inaccessible). escaladís, fàcil d'escalar. Aquesta muntanya, vista d'aquí, sembla molt esquerpa, però és molt escaladissa. descansat. Una feina molt descansada. tirador, es diu d'un camí fàcil. avancívol, íd. de bon fer (o [...]